dissabte, 31 de juliol del 2010

Comapedrosa

El pic Alt de Comapedrosa (ortografiat tradicionalment Coma Pedrosa) és un cim dels Pirineus situat al nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix. Amb 2.946 metres d'altitud, és la muntanya més elevada d'Andorra. El nucli de població més proper és Arinsal i la seva estació d'esquí. És un dels pics favorits dels escaladors; tot i que la seva ascensió tècnicament no és difícil, sí que és fatigosa. Al peu dels seus vessants hi trobem diversos estanys i estanyols, com ara l'estany Negre i els estanys de Baiau, ja dins el Pallars Sobirà, al terme municipal d'Alins

Font: Viquipèdia

El sostre d'un país petit (Comapedrosa Andorra)

La tornada als pirineus ha estat genial, hem assolit el cim del Comapedrosa (2941 mts) .
Aquesta sortida feia moltes setmanes que la teníem prevista, però de manera diferent es a dir pernoctant a Andorra per fer aquest cim de bon matí. Les circumstancies i la acumulació de objectius per aquest estiu ha fet que ho féssim pujant i baixant. Les 4 del mati sona el despertador, molta il.lusió tot i la matinada, tot els preparatius ok, carretera fins a Cabra a buscar el company de ruta i direcció a Andorra.

Trajecte més que correcte, arribem a la base de la nostra ascensió esmorçar i arrenquem a tres quarts de vuit, la primera rampa ens treu la son, si tot es així patirem. Quan ja veiem la barrera per a vehicles trobem un descanset i entrem en una mena de bosc amb les primeres imatges per guardar. La vegetació, la remor de l'aigua, els sentits gaudint.

Una de les primeres imatges per guardar, aquest salt d'aigua del Riu Pollós, es nota que ha estat un bon any de neu, hi ha molta aigua. Continuarem ascendint per arribar al refugi comapedrosa, un dels dos refugis guardats que hi ha al principat.
La pujada és constant i es va guanyant alçada ràpidament, tot i la duresa per el desnivell es de bon caminar doncs pugem per un senderó molt marcat i poc tècnic.

Després de una hora i mitja arribem al refugi, un bon lloc per fer un mos i beure. Tot aprofitant l'aturada l'Enric m'ensenya a orientar-nos amb un mapa i una brúixola, per a gent com jo que som un total desastre sort que s'ha inventat el GPS.

Reprenem la marxa posant la vista en el cim que tenim damunt, el nostre objectiu el Comapedrosa, però abans d'arribar encara passarem per llocs d'extremada bellesa. Resseguim el traçat del GR11, i just en l'estany Negre trobarem el trencall cap al cim. Val a dir que la ruta està molt ben marcada amb les marques de GR i amb un punts grocs que indiquen cap a on hem de seguir. En algun tram on aquestes marques costa una mica de veure, ens guiem per les fites
(muntets de pedres).

En el darrer tram cap al cim hem de crestejar, i per a mi que soc novell és tota una nova experiència. Queda poc ja veiem la creu (almenys això sembla de lluny), tenim el cim a tocar amb una visibilitat acollonant, la meteorologia ha estat excel·lent, que mes podem demanar?

Hem fet el cim !!!! 2941 metres, de moment el més alt que he fet unes cinc hores amb la parada inclosa de l'esmorzar, ara a gaudir de les vistes i sense perdre el temps retornarem cap al refugi per dinar.

Per la baixada teníem dues alternatives, tornar per el mateix lloc per on hem pujat o fer la baixada per una tartera que dona a l'estany Negre. La opció de la tartera ens resulta més atractiva i decidim provar. No ho sembla però és més complicada del que ens pensarem hi ha zones de la tartera que al estar neta rellisca força, combinat amb un pendent força pronunciat fa que en aquestes situacions els pals siguin els nostre millors aliats.

Aviat tornem a enllaçar amb el GR11 per on retornem al refugi passant de nou per el Estany Negre, per aquesta vessant travessem un parell de geleres, aquí si que deu estar freda l'aigua.

La tornada al refugi és relativament fàcil i ràpida i encara no son les dues de la tarda que ja hi som. Abans de dinar i per treure la suor i la calor del damunt fem visita a l'estany de les truites on ens remullem els peus i en veure que l'aigua no és molt gelada ens fotem un bany de campionat, això és vida !!!

Ara fresquets i relaxats només ens falta un bon dinar per recuperar el que hem gastat, i en el refugi ens ho posen molt fàcil. Per fer boca un bon xampu (clara per els de barcelona) Sopa de fideus, llenties al curri (bonisimes) , un tallet de un formatge que hi canten els àngels, compota de poma i un tallat algú pot donar més?

Com ens aturem massa ens hauran de baixar amb l'helicòpter, quina mandra després de dinar !!

La baixada entre la calor, l'efecte de les llenties al curri i la mandra es fa molt llarga. No ens ho ha semblat aquest matí, darreres rampes i ja veiem el parking final de ruta.

Encara ens ha quedat temps per fer algunes compres a Andorra un petit gran país.














diumenge, 4 de juliol del 2010

Carros de Foc (1.0)

No ha estat possible no hem aconseguit completar la Carros de Foc, però personalment m'ha servit per conèixer els pirineus i veure quin és el estat de forma actual.Divendres sortint de la feina agafàvem el cotxe i carretera direcció a Vielha, en arribar trucada al refugi per avisar que estem pujant i primer dil.lema, ens diuen que el sopar és a les 19:00 i si no estem abans de les 20:00 no sopem, tenint en compte que son les 19:30 i que del lloc on es deixen els cotxes fins al refugi hi ha aproximadament 1:30 no arribem ni de conya. Així decidim sopar a Arties i pujarem amb la tranquil·litat de la feina feta. Sort que no hem pujat abans, el xàfec que cau quan sopem és dels importants, de quedar xop fins les orelles. Sopem i sortim cap a la pista que ens ha de deixar al peu del senderó que puja al refugi de Restanca. Ara si que noto que ha començat la aventura, primers esgraons i ja puc veure on m'he fotut, una hora mes tard, primeres imatges que m'han impactat el salt d'aigua que alimenta el estany de Restanca, pasarel.la i al fons el refugi.
La rebuda una mica surrealista, però el que ens interessa es dormir i diana a les 04:30. Tot i que ja estic acostumat a dormir en refugis/albergs, aquesta nit hem costa agafar el son, nervis segurament i que alguns dels companys de habitació son autèntics tenors nocturns. Falten 5 minuts per l'hora fixada i em llevo, el sherpa Jappy també està despert i en Lluís obre els ulls i ens aixequem ràpidament per començar la travessa. Repassem el material em poso les lents de contacte i sortim del refugi equipats amb frontal, tot i que la lluna (aquí que no hi ha contaminació lumínica) ens regala una llum impressionant. Sortim del refugi i després de algun dubte sobre el camí correcte, veiem les primeres fites que ens guiaran per el recorregut. Ja hi som comencem a pujar direcció al "estanh deth Cap deth Pòrt" i cap al coll de Crestada, on hi trobarem l'encreuament de camins dels refugis de Ventosa en sentit contra-horari i el refugi de Colomers en sentit horari. Nosaltres fem la ruta en sentit contra-horari per tan anem en busca del Ventosa i Calvell, això ens ha fet dubtar una estona doncs el track que vaig descarregar seguia segurament en sentit horari. Com sempre despistat que és un no ho vaig mirar, sort que portem un gran guia i una persona que es mou a la muntanya com a casa i que ens guiarà i donarà bons consells. Només pujar uns metres ja hem tocat neu, la neu que serà la protagonista complementaria del abandonament, doncs una de les coses que he apres és que a la muntanya s'ha d'anar preparat per qualsevol condició climàtica i en aquesta ocasió el no portar grampons ha estat un error. Les imatges a aquestes alçades son de pelicula això només ho pots gaudir si estas disposat a fer una mica d'esforç. El terreny pedra pedra i grans blocs de pedra, sembla com si estiguessis pujant i baixant escales tota la estona, dur trencacames no m'ho imaginava així. Tot i això a les dues hores i mitja aprox arribem al Ventosa i Calvell, beguda reparadora i barreta el esmorzar quina gana!!. Aquí el nostre sherpa particular ja tenia molèsties importants al tendó d'Aquil·les que arrossega de fa dies i que malauradament no milloren. Reprenem la marxa cap al següent refugi tot passant per el punt més complicat de la travessa el pas del Contraix un coll on la neu s'acumula en grans quantitat.
Arribat aquest punt les molèsties del company eren molt importants, i la vista del coll del Contraix amb un tou de neu considerable ens feia pensar en les dificultats que comportaria continuar. Potser el cor en aquells moments et demana continuar perquè la il.lusió per aquesta aventura era molt gran però el seny i el sentit comú ens feia prendre la decisió més amarga, abandonem i retornarem al punt de partida, s'ha acabat no podem continuar. La tornada no te història, desfer el camí per arribar a Restanca i baixar a buscar el cotxe a l'aparcament.
Total 9 hores de caminada i 24 km recorreguts, moltes imatges de postal, moments de patiment, moments divertits, moments d'agraïment i un objectiu a l'horitzó tornar a Carros de Foc.