dilluns, 3 de novembre del 2014

Volcans de la Garrotxa

Ja heu vist les fotos de la magnifica sortida a la Garrotxa, però faltava la crònica. Dissabte varem sortir ben d'hora de Sarral en direcció Santa Pau, dues hores de cotxe per arribar al punt de partida d'aquesta sortida.
A l'hora prevista el Rafa i un servidor, varem arribar al petit poble de Santa Pau. Després d'un cafetó en un peculiar bar (per peculiar l'emissora de ràdio, suposo que ràdio Olot, amb anuncis d'hivernacles) però de tracte molt familiar, varem reunir-nos amb els altres companys que venien de Barcelona. Ara si tot a punt per iniciar la sortida, una temperatura molt agradable i amb molta il·lusió per descobrir nous camins en un paratge increïble. De fet només travessar el túnel de Bracons ja intueixes el que pot ser una ruta per la zona. No ens va decepcionar, paisatges de foto. Els primes quilòmetres et posen en situació, deu ni do comença a sobrar tota la roba.Sort que les magnifiques vistes ho compensen tot i poc a poc anem arribant al punt més alt d'aquesta primera part. En aquest punt males notícies.. sento un clenc clenc, que no m'agrada gens, ja l'he sentit altres cops i confirmo en la primera parada el pitjor dels meus presagis. Dos radis de la roda de darrera trencats, aquesta llantes m'han sortit ben dolentes suposo que per treure pes li foten aquests radis tan finets que pateixen molt. Per sort els podem treure i encara que la roda sembla un vuit, puc continuar. No puc evitar de pensar que en qualsevol moment s'acaba l'aventura i em foto malalt. La baixada cap a la fageda i l'espectacle que ens regala la natura quan hi arribem fan que m'oblidi de l'emprenyamenta. Aviat tornarem a pujar, ara direcció al volcà Santa Margarida, unes rampes de can colló de mico. Aquí a banda del desnivell també s'ha de tenir en compte el tipus de terra, pedretes i pedretes o millor dit lava volcànica, que ho complica una mica més. Ens quedem amb les ganes de veure el crater del volcà, les bicis no estan permeses i com que no sabem quanta estona ens tocaria caminar ho deixem per una propera visita. Continuem pujant, ara cap al punt més alt de la ruta, aprop del volcà Can Tià. Aquí ens trobem amb dos ciclistes de la zona i després d'uns minuts de conversa continuem amb la nostra ruta. El tram que ara entrem és de baixada tècnica, la lava aquí és molt solta i ens obliga a estar molt atents. No parem de trobar-nos racons amb molt d'encant, i aprofitem per agafar aire i fer fotos. Ens resta una darrera pujada força exigent i les cames ho noten. Amb ganes d'arribar al final ens han reservat un senderó extrem, només apte pels cracks i dubto que ho facin tot dalt de la bici. Nosaltres ens ho prenem amb calma i anem baixant. Ara si estem a tocar de Santa Pau, quina llàstima que s'acabi però també cansats i famèlics volem finalitzar la ruta.
Com que som a Santa Pau, on son molt famosos els fesols, busquem un lloc on dinar. Malauradament no varem tenir sort, varem anar a petar a un restaurant amb un servei pèssim i un tracte al client deplorable. En arribar ens avisen que ens haurem d'esperar 20' perquè van a tope.Nosaltres que cansats i sense preses ens sembla correcte i decidim quedar-nos. El que no ens imaginàvem és que estaríem una hora de rellotge asseguts i no van venir ni a demanar-nos per les begudes. Quan cansats d'esperar ens aixequem per reclamar una mica d'atenció ens serveixen molt malament, ens van fotre el pel i els cuartos. Ara ens varem fotre un fart de riure de lo ridícul de la situació. Sort que el mal gust de boca del dinar queda compensant amb les hores de bons riures amb els amics.

Per si de cas teniu intencions d'anar a Santa Pau, recordeu aquest nom Can Gil. Pel que veig no erem els únics http://www.tripadvisor.es/ShowUserReviews-g911487-d5825932-r237433268-Restaurant_Can_Gil-Santa_Pau_Province_of_Girona_Catalonia.html#CHECK_RATES_CONT